Dimecres 24 de febrer vam fer un taller d’estratègia familiar en l’ús segur d’internet i xarxes socials (Facebook, Twitter…) a casa. El taller va anar a càrrec de Tomàs Moré, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT) que ofereix assessorament a les famílies a través del programa de suport educatiu de l’IMEB.
Què hem de tenir en compte en el món d’Internet i les xarxes socials i els nostres fills?
En resum, el mateix que tenim en compte quan eduquem els nostres fills i filles en qualsevol altre àmbit de la vida.
Tenim la idea que regalant un dispositiu mòbil sense accés a dades estem protegint els nostres fills. Però ells buscaran una WiFi gratuïta que segurament no serà la de la biblioteca sinó la d’un bar i aquestes poden ser WiFi interceptades i poc segures.
No ens deixem enlluernar per determinats recursos que són per a nens: Kik és una xarxa social per a nens, però no del tot fiable. En teoria a partir de 13 anys o bé si els pares se’n fan responsables. A partir de 14 anys la llei sol establir que els menors ja poden decidir., però la responsabilitat és dels pares tot i que els menors poden rebre sancions (com ara una multa, que, al cap i a la fi, paguen els pares…)
Eduquem en el món real i també en el virtual: Centre Internet + segura 
Internet és un entorn de coneixement que forma part del món real: quan a algú l’assetgen virtualment l’estan assetjant en el món real. Com en el món real, en el món virtual hi ha riscos i de la mateixa manera que fem acompanyament en el món real, l’hem de fer també en el món virtual. Cada família decideix com protegeix els seus fills i filles: fins quan els acompanya a l’escola, a partir de quan els fills poden anar sols pel món. Però en el món virtual no actuem igual: els donem ADSL, xarxes socials, etc. i entrada lliure i sense acompanyament en un món on hi ha el mateix perill que al carrer.
No els podem amagar que en el món virtual hi ha uns riscos (abusos, fraus) i els ho hem d’anar fent conèixer dosificadament. Els hem d’ensenyar a ser crítics amb les coses que es veuen. Per exemple a l’hora de registrar-nos en una xarxa o joc en principi gratuït, si acceptem unes condicions determinades i ens apareix un missatge que diu que hem guanyat un mòbil, però com que no havíem llegit bé les condicions d’ús, resulta que hem acceptat un contracte i hem entrat en un sorteig i hem donat permís perquè amb el nostre registre d’usuari es facin determinades accions…
No podem abdicar de l’educació virtual dels nostres fills
En el món virtual també hem de ser referents pels nostres fills, els hem de proporcioar un referent de confiança. Si no ho fem, ho buscaran pel seu compte i no sabrem qui els fa de referent.
Així mateix, hem de promoure les aptituds digitals dels nostres fills a través de diferents valors:
- l’ordre digital: organitzar les fotos, els vídeos, els documents, els links, etc.
- l’ètica digital: de la mateixa manera que no hem de mentir en el món real, no ho hem de fer en el món virtual, que, a més, es presta a l’ambigüitat. I si detectem abusos, els hem de denunciar.
Cal que planifiquem el futur digital dels nostres fills
De la mateixa manera que planifiquem les activitats extraescolars, els casals i les colònies d’acord amb la seva edat i a cada moment, també hem de proporcionar continguts digitals de qualitat adequats que motivin els nostres fills. Des de llibres digitals, a aplicacions per matemàtiques, ortografia o per jugar a escacs… Perquè Internet no és només una xarxa d’entreteniment sinó de coneixement.
Ús de les pantalles
En un estudi fet per Sobrepantalles es constata quins són els principals usos de pantalles pels nois i noies de 12 a 16 anys:
Algunes reflexions en relació a les motivacions dels nois i noies per fer servir les xarxes:
- Estic sol i m’avorreixo: tots volen ser a la xarxes socials perquè tot passa per allà, no passa al pati o al carrer, passa a les xarxes.
- Jugar: a què juguen, quins valors transmeten aquests jocs per a quina edat són (alerta en cremar etapes)
- Conèixer gent nova: si els volen conèixer és que són desconeguts! Com ho gestionem això? Cal construir una estratègia: cal que posem en evidència el motiu pel qual entren en contacte (perquè ens agrada la mateixa música per exemple) i si hi ha una trobada presencial, sempre deixar clar que jo t’hi acompanyo, jo sempre hi seré.
La cerca d’informació a Internet 
La cerca no només es fa a Google, sinó també a Youtube, Instagram, Vine, etc. Cal tenir en compte l’ús de Youtube com a cercador. D’entrada va molt bé: hi ha molts tutorials en què sense dir res expliquen molt clarament com fer qualsevol cosa, per exemple el millor avió de paper del món. Ara bé, de la mateixa manera que explica això pot explicar qualsevol altra cosa i per tant com a pares hem de pensar que les preguntes que no són adequades també tenen una resposta a Youtube. I la resposta probablement no ens agradarà: com colar-se al camp del Barça o com emborratxar-se sense pagar. Això ho hem de vigilar. També hem de tenir en compte que els continguts siguin adequats a la seva edat i que els anuncis que apareixen enmig de Youtube no estan adaptats als horaris infantils com sí que ho estan a la tele i per això pot ser que tinguin continguts no adequats per a criatures.
Els filtres de control parental
Els filtres de control parental permeten saber què dediquen els fills el temps que estan a Internet. Permeten saber quantes hores al dia està connectats a Internet i són útils per a prendre decisions.
El taller va continuar amb una sèrie d’activitats pràctiques relacionades amb què sap Internet de mi (e-reputació), amb la navegació en entorns de seguretat i amb sistemes de control parental o com evitar continguts ofensius i assetjament a la xarxa.
AFA BOGATELL 